Des de diferents grups de l’àmbit llibertari gironí hem vist la necessitat de crear un espai de trobada entre les diferents sensibilitats anarquistes presents a la contrada. Hi som presents tant les grans organitzacions anarcosindicalistes i assemblees llibertàries locals, com persones individuals que tenim la voluntat de fer possible aquesta “confluència”.
De fa temps que vivim un món distòpic. Ens és més fàcil conèixer la vida del personatge famós de torn que les vivències i necessitats de les veïnes del nostre barri. Les crisis capitalistes no deixen de succeir-se en períodes cada cop més curts i la tendència és que en sortim amb la societat cada cop més fragmentada, individualista i on les opinions que s’expressen són més aviat de caire reaccionari. El feixisme ha anat sortint dels reductes clandestins i es mostra desacomplexadament en molts dels canvis que es manen des de dalt.
Hi va haver un moment que la gent va sortir al carrer no només a protestar. Arreu de la Península es van fer assemblees per organitzar políticament des de la base com feia temps no es palpava. Un cop més, com si volguéssim tornar a adonar-nos que la delegació de les decisions que ens afecten només ens porta a la propera enganyifa: gràcies a qui es creu hereu de la “voluntat popular” es manté la monarquia, s’amplia la llei mordassa, no es deroga la llei d’estrangeria ni la reforma laboral dels governs del PP, la precarització s’estén fins i tot a la gent amb treball assalariat, el preu de la vivenda ha deixat de ser un luxe per passar a ser una quimera, se segueixen socialitzant pèrdues mentre es privatitzen beneficis i serveis públics, un cop reconeguda la crisi mediambiental en la que ens trobem es deixa en mans de qui ha creat el problema les solucions que haurien de ser nostres.
Mentrestant, en un acte de prepotència absoluta i cinisme indissimulat, encarreguen a l’exèrcit que s’entreni per reprimir protestes socials mentre tornen a participar en una guerra imperialista a mida del interessos del gran capital, s’amplia el pressupost d’armament i es vol fixar el 2% del PIB com a macabra fita.
Els canvis legislatius per combatre opressions (per molt que en veiem la necessitat, que seria pitjor si no hi fossin o qualsevol altre gripau que ens haguem d’empassar) no deixen de ser un miratge quan la seva aplicació recau en qui és capaç de veure “jolgorio” en una violació o qui demana especial protecció als grups feixistes per delictes d’odi. Qualsevol expressió pública d’una diferència a la normalitat imposada rep els atacs més ferotges sense una resposta social a l’alçada. Surt més gent a celebrar una victòria de l’equip de futbol que a lluitar per uns drets que pensàvem eterns i universals mentre oblidàvem que van ser conquerits a base de lluites compartides i són escapçats poc a poc per qui es fa dir progressista.
Lluny de deixar-nos guanyar pel pessimisme i sense deixar de fer el que portem anys fent amb els nostres respectius grups d’afinitat, veiem la necessitat, tal com dèiem al principi, de buscar moments i espais per que les diferents sensibilitats anarquistes ens poguem trobar per debatre, expressar-nos i mostrar al nostre entorn més proper que l’anarquisme no és una ideologia del passat, si no un compromís de futur en les lluites del present.
És per això que hem creat una assemblea de gestió per preparar una Trobada del Llibre Anarquista de les Terres Gironines i engegar aquest projecte. És molt possible que no haguem arribat a tots els racons del territori en la crida a la preparació de la Trobada i que tot just us assabenteu que s’està preparant perquè llegiu aquest manifest. Esperem de tot cor que això serveixi per sentir-vos interpel·lades, no només a la presència en els actes que es facin, si no a unir-vos a aquesta assemblea de gestió. Ens agradaria que cada convocatòria fos en una població diferent del territori gironí o que servís per altres propòsits quan en trobem la necessitat. El primer pas és conèixer-nos i veure que les ganes conjuntes de crear el món nou que duem als nostres cors deixa l’àmbit de les idees i es converteix en acció, però sobretot amb la ferma voluntat que d’aquesta societat basada en la mercantilització de les nostres vides no en quedin ni les cendres.