Dissabte 27 [Jardins de la Infància]
10:30 PRESENTACIÓ DELS LLIBRES:
Elogi de la Mentida
A CÀRREC D’ALBA PADRÓS
Amb la recuperació d’Elogi de la mentida, es reivindica la memòria de Josep Torres Tribó (1899-1941). Com a exiliat de guerra i víctima del nazisme, sens dubte mereix un lloc en la nostra memòria col·lectiva. Però a banda d’aquesta doble trista condició, Torres Tribó destaca per la seva faceta d’intel·lectual i, molt especialment, de filòsof. Reeditar avui l’Elogi de la mentida, la seva única obra filosòfica -d’una força literària i originalitat poc comunes-, contribueix a la restitució de la memòria històrica i, també, a la recuperació d’un pensador català desconegut que indubtablement enriqueix el panorama intel·lectual del nostre país.
L’Elogi de la mentida és un llibre poètic, escrit amb emoció, que lloa la superioritat de la mentida, la invenció i l’art per sobre de la veritat, la falsedat i el coneixement. Per dur a terme aquesta defensa, Torres Tribó usa les pròpies eines que pretén lloar intel·lectualment. No pas les del saber, sinó les de l’art. El seu llibre és una obra d’art filosòfica sobre l’art. No és pas una estètica. Per defensar la mentida hauria estat incoherent utilitzar un llenguatge verídic o fals. Ben al contrari, Torres Tribó va utilitzar el mateix llenguatge de l’art per defensar la superioritat intel·lectual de l’art. I en aconseguir-ho, conscientment o no, va obrir el camí per a una pràctica futura: la del cultiu de la filosofia com a una bella art.
Josep Torres Tribó (1899-1941) era un filòsof i intel·lectual llibertari. Mestre de professió, va exercir en diversos centres, el qual destaca algun d’orientació racionalista. La seva meta era la col·lectivització de la cultura. Amb la desfeta de la guerra civil es va exiliar a França. L’any 1940 va ser detingut pels nazis i empresonat a un camp de concentració. Finalment, va ser assassinat en una cambra de gas a Alkoven, Austria, el 1941.
La Fuerza de Vivir
La Razón del Amor de Miguel y Antonia de José Ramón Molins Margelí. A càrrec de la seva filla Margarita i la seva neta Sandra.
Este libro es un retrato de la primera mitad del siglo XX en España contado a ras de tierra, a través de la historia real de Miguel Grau y Antonia Lisbona, un matrimonio turolense del Bajo Aragón.
Es una historia dolorosa, porque la vida de los protagonistas nos hace testigos de la pobreza rural y el caciquismo durante el reinado de Alfonso XIII, la lucha del movimiento anarquista y la ilusión de la Segunda República, la brutalidad de la Guerra Civil, la crueldad de la represión franquista y el arduo esfuerzo de los exiliados en Francia.
Todos estos momentos van dejando heridas dolorosas a los protagonistas desde su infancia en Calanda. Y, sin embargo, no es una historia de víctimas, sino, ante todo, de dignidad y de amor. La dignidad de dos personas que no dejaron de luchar por sus ideales y el amor de una pareja enfrentada a las pruebas más duras.
Basándose en los apuntes biográficos que dejó Miguel Grau, José Ramón Molins ha reconstruido dos vidas que emocionarán a cualquier lector, que explican nuestro pasado y nuestro presente y que muestran lo peor y lo mejor de la condición humana.